Cent anys no es fan cada dia: l’Escola centre de lluita i reivindicació de país i de professió

Enguany l’Escola fa els 100 anys i la veritat és que em fa il·lusió estar treballant aquí per aquesta commemoració….és una institució històrica, no només perquè té 100 anys sinó perquè ha sobreviscut a la història: a la dictadura de Primo de Rivera a la de Franco….va ser creada per Enric Prat de la Riba des del catalanisme polític i lingüístic.  L’Escola va ser centre de la reivindicació nacional del municipalisme durant els anys vint del segle passat.  Aquest catalanisme va provocar el tancament de l’Escola durant les dictadures.

L’Escola es va crear per lluitar contra la corrupció del municipalisme dominat pels cacics.  Prat de la Riba va fundar l’Escola convençut de que la qualificació tècnica que l’Escola donaria als funcionaris seria bàsica per garantir el reconeixement de la seva feina, al marge de qüestions polítiques.

Per aquests dos motius: el fet nacional i el de defensor dels funcionaris estic orgullós de treballar aquí.

Han passat 100 anys i algunes coses han canviat, ja no vivim amenaçats per dictadures i revoltes militars….l’Escola ja no ha de ser el punt de reivindicació nacional dels municipis ni la solució contra el caciquisme….però hi ha situacions polítiques i socials que no han canviat tant…

Cal que els funcionaris ens tornem a guanyar el respecte que no sen’s tenia abans de la creació de l’Escola, cal recuperar el respecte i el prestigi per part de la ciutadania, també per part dels “caciquisme” del segle XXI instal·lat en governs d’arreu que ens veuen com la solució fàcil a les crisis econòmiques….i això només ens ho guanyarem els funcionaris si ens ho treballem…demostrant que som necessaris pel desenvolupament social, econòmic, polític i nacional del nostre país….cal demostrar que som bons professionals, treballadores i treballadors il·lusionats per un projecte de construcció de serveis públics catalans, cal recuperar la vocació de servei…cal estar a primera línea de foc davant la crisi, davant les retallades i sempre al costat de qui hem de passar comptes…que no és ni el Govern (aquests són els nostres caps) ni el Parlament (que aquests ens fan de policies) sinó la ciutadania…a ells ens devem…

I també cal que ens adonem des d’altres àmbits cal tornar a que des dels municipis, des de la ciutadania es torni a reclamar el reconeixement nacional que l’Escola va concentrar en els seus anys inicials…

Em quedo amb una frase del nostre fundador ““La força de les nostres idees la mesurarà el temps”….que la història no ens jutgi als funcionaris de la Generalitat de traïdors del nostre principal deure: el servei públic als catalans i a les catalanes!!

Finalment em permetreu una nota personal i instransferible: treballo a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.  Vaig començar aquí moltes coses…va ser el primer lloc on vaig treballar a l’administració…això va ser el 2004!! Vaig marxar fins a dues vegades…per tornar un parell de vegades més, així que des de la primera vegada que vaig entrar fins avui han passat quasi 8 anys….i de tot això em quedo amb 7 noms: Francesca, Silvia, Carme, Montse, Gemma, Sergi i Pere….no són els únics, però si els més importants per mi…perquè van ser els primers i d’alguns d’ells vaig aprendre què vol dir tenir vocació de servei públic…la professionalitat i el sentit de país des de la nostra principal institució: la Generalitat de Catalunya…

Ja sé que 8 anys de 100 són molt pocs….però es que jo en tinc 33….

En defensa pròpia (III): els funcionaris que ens ho currem…

Jo sóc funcionari de carrera del cos d’auxiliars administratius i del cos de gestió.  Sóc funcionari interí del cos superior.  He estat becari de l’EAPC i de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, quan era EPC, i laboral de l’Agència Catalana de Joventut.

Per ser tot això només cal ser llicenciat i tenir el nivell de suficiència de català.

Sense que ningú m’hi obligui he estudiat un postrgrau, en e-Administració i un mestratge, en Gestió pública avançada.

Sense que ningú m’obligui m’he tret el nivell superior de català, el D.

Sense que ningú m’obligui m’he tret les ACTIC nivella bàsic i mitjà.

Sense que ningú m’obligui porto tres cursos virtuals seguits en llengua anglesa.

Sense que ningú m’obligui he fet 1.078,5 hores de formació continuada de tipus taller, curs, jornada o seminari.

Sense que ningú m’obligui m’he posat a exercir la docència, presencial i virtual, a l’EAPC per millorar els coneixements, habilitats i competències dels meus companys a l’administració.

Sense que ningú m’obligui he participat en dos estudis científics relacionats amb els cossos de seguretat públics.

Sense que ningú m’obligui he coordinat un número d’una revista relacionat amb l’administració pública.

Sense que ningú m’obligui em presento a oposicions per millorar professionalment.

Sense que ningú m’obligui intento fer carrera administrativa a la Generalitat.

Sense que ningú m’obligui he passat quatre anys de la meva vida en perpetú estat d’opositor amb temaris de 1oo temes.

Ara bé, sí que m’obliguen a formar part del col·lectiu que es mereix ser criticat per sistema per part del Govern, per part d’alguns de l’oposició, per part de la ciutadania, per part del col·lectiu d’autonoms, per part de molts mitjans de comunicació…per part de quasi tothom.

Hi ha funcionaris dropos? clar, com cambrers, periodistes, advocats, autònoms, empleats de banca, estudiants…etc.

Per què hem d’aguantar l’etiqueta de tot el que ens diuen que som??? per cobrar diners públics? doncs no, molts de nosaltres fa com jo, treballa, es forma, vol millorar, vol innovar i s’esforça….així que no teniu dret a criticar-nos ni a fer-nos pagar més que a altres els plats trencats d’una crisi que vivim i patim doblement: som ciutadans i funcionaris….què vol dir que fins ara no havíem patit la crisi?

Així que ciutadans i ciutadanes de Catalunya: un respecte per qui sí fa bé la seva feina com a policia, bomber, docent, metge, infermeria, jutges, funcionaris de serveis generals….ni tots som iguals ni la majoria som uns dropos….

Reducció d’1/3 de jornada i sou és igual a pérdua de capital humà

El Govern de la Generalitat implementarà en breu la mesura d’estalvi que comportarà que els interins redueixin la seva jornada i sou en 1/3, aquesta és una mesura que aparentment estalviarà diners.

Però cal analitzar què comportarà aquesta mesura.  Cal tenir en compte que molts interins de la Generalitat tenen una plaça en un altre cos (jo per exemple sóc funcionari interí del cos superior i tinc una plaça en excedència per incompatibilitat al cos de gestió i una altra al cos d’auxiliars administratius).  Això vol dir que molts interins no “acceptaran” la retallada d’1/3 de jornada i sou i optaran per anar a una plaça que tenen i que, potser, mai han ocupat i que actualment està ocupada per un altre interí.

Això implicarà que:

1. L’interí que deixa la plaça que ocupa per anar a la seva plaça deixarà de fer la seva feina, no en 1/3 sinó en 3/3

2. L’interí que ocupa la plaça que el primer recupera deixarà de fer la seva feina no en 1/3 sinó en 3/3

I si aquest segon té una plaça també farà que un tercer deixi els 3/3 de la seva feina…i així fins que la cadena es trenqui perquè aparegui un interí sense plaça…que també deixarà de fer la seva feina en 3/3 per passar a l’atur….

Posem per cas que aquest exemple “només” afecta a 3 persones, un del cos superior que passa a una plaça de gestió, el de gestió que marxa a ser auxiliar i l’auxiliar que passa a l’atur.

Què s’estalvia la Generalitat? posant números:

Tècnic superior: 1500 euros/nets al mes

Cos de gestió: 1300 euros/nets al mes

Cos auxiliar: 1000 euros/nets al mes

(no tinc en compte ni triennis ni complements no habituals i en el cas de llocs base).

La Generalitat es pensava estalviar el següent: 1/3 del tècnic superior (500 euros) + 1/3 del cos de gestió (433 euros) +1/3 de l’auxiliar (333 euros) = 1266 euros cada mes

Però resultarà que com hi haurà el moviment de “cadires” que us he dit s’acabarà estalviant 1500 euros, sempre i quan amortitzi, com diuen que faran, la plaça del tècnic superior.

Conclusió? a nivell econòmic el negoci surt ben rodó…però a nivell organitzatiu? quant val el coneixement de les persones que deixen la seva feina? quant val el fet que una persona faci una feina nova i que desconeix totalment? d’això se’n diu valorar el capital humà i el coneixement…..i considerar que no tothom sap fer de tot….però bé, el que volen no és que l’administració funcioni bé….sinó estalviar-se diners….però realment hi haurà un estalvi quan resulti que enlloc de treballar 3 persones a jornada retallada hi hauran 2 persones treballant a llocs nous i desconeguts i una plaça buida i que la feina que feia la faran altres que també desconeixen les tasques?

Doncs res, ja ho viurà i patirà la ciutadania quan es trobi funcionaris “recol·locats” que han (hem) evitat la retallada….tot per estalviar uns euros…a canvi de perdre coneixement….

Sense ànim de comparar…però que pensaria el soci del Barça si els diuen que perden a Messi, Guardiola, Valdés i Cesc perquè se’ls redueix una mica el sou i que també jugaran i entrenaran menys?

En defensa pròpia (II): els “privilegis” dels funcionaris

El Govern de la Generalitat està proposant un total de 21 mesures per retallar el que anomena els “privilegis” dels funcionaris.  En primer lloc cal aclarir l’origen dels suposats “privilegis”.  Després de les Olimpiades de 1992, alguns ho recordareu, ens vam veure sota una crisi econòmica, més aviat una recessió econòmica…i la conseqüència vers als funcionaris va ser la següent: “congelació de sous a canvi d’uns drets socials”.  La concreció d’aquests drets socials van ser, principalment, mesures de conciliació personal i laboral i la instauració del Fons d’Acció Social que “subvenciona” una miserable part de les despeses mèdiques, estudis, escola bressol, etc.

Personalment penso que caldria optar per la gestió enlloc de la retallada general, us posaré un exemple clar del que no caldria retallar, sinó gestionar: la reducció de les hores d’assumptes personals, que són els que el personal funcionari en pot gaudir lliurement.  Actualment són 70 hores anuals i es vol reduir a unes 45 hores.

Doncs bé, quin és el problema d’aquests assumptes personals (AP’s)? doncs que per una banda la majoria de caps no els gestiona, sinó que els tramita i que la majoria de funcionaris se’ls guarda per fer ponts, ampliacions de vacances, etc.

Què vol dir “gestionar” les AP’S? doncs una cosa tant simple com reglamentar el gaudiment de les mateixes, com? (i podria ser només un exemple)

1. Quan les AP’s es demanin per un dia complert caldrà que es sol·licitin amb 5 dies hàbils d’anterioritat.

2. Com les AP’s estan supeditades a la necessitat del servei, per tant cal autorització prèvia que serà comunicada amb 2 dies hàbils d’antel·lació, en el cas de no tenir autorització expressa no es podran gaudir.

3. En el cas de gaudiment d’AP’s per menys de la jornada laboral es podran demanar fins el mateix dia i no caldrà autorització prèvia (aquesta tipologia acostuma a fer-se servir per a imprevistos que sorgeixen del tipus: he d’anar urgentment a casa ja que tinc una reparació o bé del tipus m’agafo mig dia per a gestions personals)

4. Prohibició d’agafar més de dos dies consecutius d’AP’s (així s’eviten els ponts massius o el perllongament de vacances)

Clar que això “limita” però també obliga als caps a gestionar, revisar el personal disponible per poder autoritzar les AP’s….

És només un exemple, però no ens enganyem….pel Govern és més senzill passar tisores que treballar durant l’any en gestionar…oi?

Una altra mesura polèmica: la retallada en 1/3 de jornada i sou als interins….hi ha dues tipologies d’interins, els que tenen una plaça inferior reservada i els que no en tenen.  Els primers només tenen l’opció d’aguantar la retallada o veure si els surt més bé (econòmicament i personalment) anar a la plaça reservada…però els segons no tenen gaire opció..o es queden retallats o marxen a l’atur…però s’ha plantejat una mesura intermèdia per aquests segons?

Exemple: un auxiliar administratiu que treballa 37,5 hores i cobra (nets) al voltant de 1000 euros passarà a treballar 25 hores a la setmana i cobrarà uns 667 euros.  Però hi ha una “trampa”, si al sector privat algú té un contracte de 25 la resta la pot cobrar de l’atur, en el cas que tractem no…..i perquè no? perquè la normativa del personal funcionari és diferent que el laboral…perquè no es regula la figura de “l’interí a temps parcial”? de manera que “només” caldria cessar a tots aquests interins i tornar-los a contractar per aquestes 25 hores…i la resta de l’atur (que per altra banda no repercuteix a la Tresoreria de la Generalitat sinó a la de l’estat…que total, com ja ens roba no cal tenir-ne gaire miraments.

Hi ha qui diu que tot plegat només ho tenim els funcionaris, però em penso que ningú o poca gent s’adona de que això és un rumor, no és cert…algú s’ha fixat en l’horari de les entitats bancàries? hi ha empreses que paguen una mútua privada als seus treballadors i també paguen dietes en forma de tiquet restaurant…per cert, cas personal, la meva parella ha estat cobrant tiquets restaurant per quasi 9 euros/dia mentre que els dels funcionaris rebem al voltant de 5 euros….i ella treballava a la privada….

Doncs això, que els drets socials que s’han anat adquirint van ser a canvi de no actualització de l’IPC cap a l’any 1993….per cert, entre aquella congelació, la baixada de l’any 2010 t i la congelació de l’any passat ja hem perdut més del 20% del nostre poder adquisitiu……

Desitjos pel 2012

No sé si són propòsits, desitjos, projectes, però si més no és el que m’agradaria que em passes a mi i a les persones que m’estimo….

Per l’Esther en vull dos: que aprovi unes oposicions amb plaça i que acabi la carrera

Per la Maria en vull un: que continui com fins ara

Per l’Alan en vull un: que sigui feliç amb nosaltres

Per mi en vull dos: que es resolgui bé la situació laboral i recuperar les coses que he anat perdent….

Per nosaltres dos: que tot no sigui tant difícil….per poder gaudir de tot el que ens passa i tenir una criatura…o si més no estar en camí de tenir-la

Pels quatre (o pels cinc): que fem pinya sempre….

Per la família: salut…molta salut!!

Són un total de deu, no són impossibles, però tampoc són fàcils….espero no ser gaire ambiciós amb aquests desitjos, en tot cas….hi treballaré….

En defensa pròpia (I): qui som els interins

L’article 10 de l’Estatuto Básico del Empleado Público fa la definició del funcionaris interins següent:

Article 10. Funcionaris interins.
1. Són funcionaris interins els que, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals per a l’exercici de  funcions pròpies de funcionaris de carrera, quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
a) L’existència de places vacants quan no sigui possible cobrir-les per funcionaris de carrera.
b) La substitució transitòria dels titulars.
c) L’execució de programes de caràcter temporal.
d) L’excés o acumulació de tasques per un termini màxim de sis mesos, dins d’un període de dotze mesos.

Però què som els interins segons el Govern de la Generalitat? no hi ha cap document públic que ho defineixi, però en tot cas es poden extreure algunes idees:

1.  Interí és un privilegiat que ha accedit al lloc de treball que ocupa per sistemes “rars”

2. Interí, pel fet de ser funcionari, ja és ineficient i de tendència “dropo”

Conclusió? ha de ser el primer en viure i patir les conseqüències de les retallades al sector públic

Però qui som realment els funcionaris interins?, jo en faré dues classificacion, discutibles, però explicatives, la primera en relació a la seva “permanència” a la Generalitat i la segona en relació al seu “posicionament” davant la feina al sector públic:

1. L’”interí-reality show”: són els funcionaris interins que no s’han presentat mai a cap oposició: són aquells que viuen en un “Gran Hermano” continuat i esperen que les nominacions no els afectin i que siguin salvats pels seus caps…..d’acord amb la meva opinió aquestes persones haurien de ser imminentment cessades com a interins i no s’haurien de tornar a contractar, motiu? no s’esforcen per res…

2. L’”interí-instància”: són els funcionaris que només fan el fet de presentar la sol·licitud i en molts casos ni es presenten a les oposicions….com si pagar la taxa de les oposicions fos un impost revolucionari…aquests haurien de seguir el camí dels del grup anterior.

3. L’”interí-classista”: són els funcionaris interins que només es presenten a les oposicions del seu cos i escala: aquestes persones tenen un interés “parcial” per treballar a la Generalitat,…que no vol rebaixar-se ni de tipus de feina ni de sou….aquestes persones haurien de ser, en conseqüència,  les primeres en ser cessades quan hi han concursos de trasllats i oposicions del seu cos, i en cap cas recolocar-los a cossos inferiors…que si no volien ser de cossos inferiors per opositar tampoc els han de voler per ser “salvats”

4. L’”interí-responsable”: és aquell funcionari que es presenta a les oposicions, de qualsevol cos, que amb major o menor grau es prepara les oposicions i potser té èxit o potser no….però s’esforça, penso que aquest funcionari és l’únic que hauria de ser susceptible de ser “salvat” o “recol·locat” a llocs inferiors si és possible.

En relació a la posició davant la feina del sector públic tenim als següents tipus d’interins:

1. “Interí-franquista”: jo ja estic aquí….perquè m’he d’esforçar?….aquest hauria de ser cessat ipso-facto

2. “Interí-no hi sóc”: passa desaparcebut, no aporta res, compleix l’horari, no s’esforça i qui dia passa any empeny, coincideix amb persones que treballen al sector públic però que ho fan perquè un dia hi van entrar i no saben ben bé com va anar…..cal tenir personal provisional que no aporta res mentre hi ha tanta gent que podria optar a un lloc de treball amb il·lusió i vocació d’esforç?

3. “Interí-que no sembla funcionari”: és aquell que treballa, s’esforça, es motiva, busca com millorar la seva feina, com si el dia en que viu no hagués de ser el darrer en el que ocupa el lloc de treball que té provisional….sembla que aquesta tipologia no hauria de ser “retallada”, no?

És ben cert que tots els interins tenen família, la seva història,…però també cal tenir present que no tots han actuat amb responsibilitat en relació al seu lloc de treball….i a la permanència al seu lloc de treball….per tant ara, quan tot va malament cal ser conscient del que cadascú va fer i no  va fer…

Així doncs, si el Govern dels millors vol retallar amb els interins, potser que té marge…però clar, per això cal treballar, cal mirar les tipologies de funcionaris i fer una bona selecció de nominats a marxar….i també a quedar-se….però això no és ràpid ni fàcil….

Jo em pregunto: què han fet durant el seu primer any de Govern???

Dia trist per la meva ciutat

El govern municipal s’ha carregat la Ràdio i la TV de l’Hospitalet. El motiu? la crisi…l’excusa? que preval el manteniment dels serveis socials i educatius, que aquests són bàsics. Estic d’acord en que la prioritat d’un govern municipal és garantir que la seva ciutadania visqui bé. No en podria estar en contra!
Ara bé, cal veure perquè, REALMENT, els mitjans públics de la segona ciutat del Principat i la cinquena dels Països Catalans no tindrà mitjans audiovisuals a partir de l’1 de gener.
Si caiem en la “trampa” de preguntar-nos “però que ens costa als hospitalencs i hospitalenques això?” segur que ben aviat tots voldriem tancar aquests mitjans, però de la mateixa manera ens hauriem de pregunta “i que ens costa a totes i tots els sous dels càrrecs de confiança i dels regidors i regidores?” i clar…tant per tant també cal “tancar” l’aixeta salarial d’aquestes persones, oi? o es que només poden pringar els treballadores i les treballadores dels mitjans de comunicació? és menys important la feina que fan ells i elles?
En tot cas ens haurem de preguntar perquè són més cars els mitjans de comunicació de la nostra ciutat, especialment en relació amb altres mitjans similars…que tenir una ciutat gran no fa que sigui tot molt més car…és a dir, ens cal saber “quin model de gestió” s’ha utilitzat…i la veritat és que aquí ens començarem a trobar els motius….
Els mitjans públics de l’Hospitalet, des de la seva gestió a través de la Farga (empresa pública municipal) ha estat durant molts anys la “repartidora” de sous de l’aparell de govern i per això no calia fixar-se gaire en aquest model de gestió….
Ara bé, aquesta “repartidora de sous” no repercutia als treballadors i a les treballadores o als seus equipaments….
Per altra banda, la col·laboració públic-privada per gestionar un equipament d’aquestes característiques segurament és la millor opció, però cal control de gestió de recursos econòmics….cal control de gestió públic i en això l’Ajuntament no s’hi ha dedicat gaire o gens….
La solució senzilla? tanquem els mitjans….la complexa: reorganitzem i canviem el model de gestió…problema? ara l’Ajuntament va tard….i tot és més complicat de fer….però no vol dir que sigui impossible: segurament hagués calgut reduïr personal i això hauria estat crític, evidentment que tots els càrrecs de la Farga que viuen d’això haurien d’haver deixat de cobrar el que cobren, caldria renegociar els contractes administratius amb qui pertoqués….però això era massa feina….
Conclusió que en trec: que la manca de rigor del govern del PSC i d’ICV-EUiA (no ens deixem ningú, eh!!) el paguen primer els treballadors i treballadores i després la ciutadania…(perquè els que fins ara dirigien això segur que acaben de càrrecs de confiança a l’Ajuntament…)
En tot cas, un dia molt i molt trist…..Jordi, Núries, Paco, Marina, Ana, Pere….a les noies de maquillatge….amb qui he tingut el plaer de poder “treballar” com a ciutadà, com a representant d’entitat, com a politòleg…..una abraçada virtual, però molt i molt sincera, perquè vosaltres sou la Ràdio i la TV de l’Hospitalet….i vull recordar a en Francesc Casbas, que ens va deixar fa una mica més d’un any…ell va ser un dels fundadors de Ràdio l’Hospitalet i un lluitador de la ciutat i del país….tu no veuràs com tanquen casa teva….

autòmat….

Diu el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans que un autòmat és el següent:

1 m. [EI] [JE] Màquina que imita la figura i els moviments d’un ésser animat.
2 1 m. [LC] Persona que obra d’una manera mecànica i involuntària.
2 2 m. [LC] Persona que segueix una rutina.

Un autòmat es deu sentir buit o potser en tractar-se d’un ésser inanimat no és capaç de sentir? Una persona pot deixar de ser-ho per convertir-se en un autòmat més enllà de ser algú que segueix una rutina entesa com uns hàbits diàris? deixar de fer les coses com un ho faria és convertir-se com un autòmat? és feliç un autòmat? com estima un autòmat?

Sentint en Pep Guardiola….

Avui he vist i sentit el discurs d’en Pep Guardiola en rebre la medalla d’or del Parlament de Catalunya, tothom o gairebé tothom s’ha quedat amb aquella frase de “si ens aixequem ben d’hora i ens posem a pencar som un país imparable”….però jo em quedo amb una altra frase “jo només tinc una cosa que m’imputo: estimo el meu ofici, tinc passió pel meu ofici, l’adoro”….i el meu ofici, no és altre que ser un servidor públic….hi ha qui diu que sóc funcionari, hi ha qui li diu servidor de l’administració pública….però jo sóc servidor públic.

Ser servidor públic no és tenir feina per tota la vida, no és tenir un sou assegurat, no és haver aprovat unes oposicions, no és totes aquestes coses que són col·laterals…com diu en Pep “això és el protocol de ser funcionari”,…ser servidor públic, reseguint en Pep, “és quan arriba aquell moment acollonant, fantàstic, que dóna sentit a la meva professió” i jo sóc servidor públic per aquests moments….

La passió que sento pel meu ofici esdevé el seu moment, aquell que fa que estimi la meva feina, el moment que dóna sentit a la meva il·lusió de ser servidor públic…sóc servidor públic per vocació, per passió, per convicció i per ideologia.

Sé que el sector públic ha de millorar, i ho ha de fer per poder donar un millor servei a la ciutadania…poder satisfer les seves necessitats, que no deixen de ser les meves, perquè també sóc ciutadà….perquè jo no vull fer cua durant més temps del que toca, perquè jo vull fer el tràmit per internet, perquè vull que els nanos tinguin l’escola prop de casa i que el meu pare tingui un servei mèdic adequat per la seva edat, que la meva parella pugui arribar a la feina en menys d’una hora amb transport públic tot i viure a menys de vint minuts en cotxe….vull que els nanos tinguin l’escola en català i que sigui de qualitat i que hi vagin sis hores enlloc de cinc sense diferències amb la privada….i jo estic al bell mig, entre els qui estem rebent aquests serveis i els que els estem donant….entre qui volem posar les coses fàcils i els qui volem que ens ho posin fàcil…..

I aquesta vocació, aquests moments s’apaguen….ja en són set els anys que porto treballant a la Generalitat de Catalunya i actualment estic, estem, en el pitjor moment de la nostra existència…..volem fer-ho bé, volem ser bons, volem ser els millors però, sense ànims de voler ser ni semblar victimistes, em sento desmotivat…la ciutadania, cremada amb la classe governant es queixa a qui té més aprop, que no és qui pren les decisions sinó qui les executa….els governants, per allò de donar exemple, apreta a qui pot…als empleats i a les empleades públics…i mentrestant jo vull recuperar aquests moments, que encara hi són, perquè no són “coses que s’aprenen” sinó que “coses que es tenen” i “coses que es són”, estimo la “cosa pública”, m’enfado quan quelcom és de tothom es maltracta….m’enfado quan es malbaraten recursos públics, tant perquè qui decideix no ho fa bé, com quan qui ho executa (el funcionariat) no ho fa bé com quan la ciutadania ho “malgasta”….utilitzant recursos sanitàris quan no “toca” privant d’aquest dret a qui sí ho necessita, no tornant els llibres a la biblioteca o entrant sense pagar al metro….són, tots aquests,  mals moments en els que penso que no només cal llevar-se aviat…sinó que també cal creure que tots som un….que som un per avançar junts….o per grans que siguem caurem, molt avall….

Setembre

Per a aquelles i aquells que hem estudiat durant molts anys l’any no comença el mes de gener sinó el setembre….tanmateix això continua quan a casa hi ha nanos en edat escolar, això és exactament el que em passa a mi, tot just aquest és el primer any en el que no em plantejo estudiar res de forma “ordenada”, vaja que una vegada acabats mestratge, postgrau, llicenciatura i diplomatura, per no parlar de l’etapa més “prehistòrica” de la meva formació acadèmica, em penso que em cal una petita hivernació….per tant enguany no estudiaré res que em generi gaire mal de caps, tot i que per no perdre el ritme tinc alguna oposició per aquí i per allà i un curs d’anglès per la UOC (anglès!!! bufffff!!!!!) Però a banda d’això el curs a casa també comença pels altres tres….l’Esther començarà el curs de grau en Turisme….i si l’atzar li va bé a l’EOI amb el francès o l’anglès i les seves oposicions, òbviament!….i els nanos amb el 4t i 6è de primària…vaja, qua jo, estudiar, tindré poc per estudiar (és un dir perquè no és cert), però em tocarà fer de profe a uns i altres, així que tindré feina, però no em queixo gens, ja que m’agrada molt aquesta realitat, és realment molta feina, no ho negaré, però quan tot surt bé la sensació és molt bona….. Però el curs no només comença a nivell acadèmic….és l’hora de plantejar-se moltes altres coses….i aquest curs comença amb força novetats, durant l’estiu ens hem traslladat al pis nou, i això ja és un bon repte i una bona il·lusió, començar, de debó, el projecte familiar…fins ara, tot i viure sota el mateix sostre durant uns mesos era “jo a casa seva” o bé “jo al seu poble” o bé “ells al meu pis” i ara és “nosaltres a casa nostra”…ho sé, és semàntica, però això sovint és important…molt més del que sembla… I durant aquest curs haurien de passar moltes coses….algunes coses s’han d’acabar, altres han de començar, altres s’han de construir….diria que és un dels cursos més clau dels que recordo….certament és el més difícil que recordo, especialment si passen dues: 1. Cal consolidar la família que, cal reconèixer, encara està en fase de construcció (alguna família s’acaba de construïr mai?)…que no tot s’aconsegueix posant-ho sota un mateix sostre o acumulant dies, setmanes i mesos de convivència. 2. Espero que els adults de la casa ens estabilitzem laboralment….i els petits de la casa s’estabilitzin acadèmicament….. Ep, i això que tot va molt i molt bé….sóc feliç, som feliços, però la fragilitat de la felicitat i la maldat de les persones no sempre són bones companyes de viatge…així que res, caldrà encarar aquest nou curs amb força, amb totes les eines, energies i il·lusions…per quant tot vagi bé gaudir-ho….i per quan el curs es pugui torçar, poder agafar un camí per aprovar-lo tota la família…. Apa, bon curs a totes i tots!!!